La introducció de les noves tecnologies a l’escola no ha de suposar l’eliminació de les tasques diàries que fins ara s’han dut a terme, ni han de ser usades única i exclusivament, sinó que poden utilitzar-se com una alternativa o com a suport per a la realització de diferents activitats.
Podem arribar a pensar que el paper del mestre pot desaparèixer però no és així, desapareix aquell mestre que dona classes magistrals i que no motiva els nens i sorgeix o apareix la figura del mestre que guia els nens. També, es diu que es deixa de banda tot allò que suposa una manipulació fina, com escriure o comunicar-se en l’entorn, però tampoc a d’ésser així, sinó que aquestes tecnologies poden combinar-se amb el fet de descobrir les coses per sí mateixos i viure-les, és a dir, es pot anar a la natura i utilitzar, per exemple, la tablet pc per realitzar fotografies de les flors i després aquestes es treballen a classe.
El problema que existeix és que no podem utilitzar la mateixa metodologia quan introduïm aquestes noves tecnologies per això caldria fer una adaptació o una modificació del currículum de les escoles, per a que l’objectiu que es busca, que no és més que l’aprenentatge efectiu dels nens, és dugui a terme de manera correcta.
Com a pedagogs hem de poder classificar i disposar de les eines que tenim al nostre abast per ensenyar a nens i a adults a saber-les utilitzar i ensenyar, també, a ser crítics amb ella.